EXÀMENS I AUTISME

Els exàmens son difícils per a tots els estudiants, però encara més pels que tenen un trastorn de l'espectre autista. L'estrès i la pressió poden generar confusió, i a vegades els resultats de les proves no coincideixen amb l'esforç que l'alumne ha realitzat.

Alguns consells

Les següents idees poden ser d'ajuda tant per la família com pel professorat:

• Assabenta't de què li passa pel cap i atén les seves preocupacions reals: Els joves amb TEA reben tantes instruccions i consells (la majoria de manera verbal) que els hi resulta pràcticament impossible recordar tot el que se'ls hi ha dit, valorar-ho i apreciar-ho en la mesura adequada. Davant de tantes instruccions, se senten aclaparats i els hi genera molta ansietat fer tot el que se'ls hi demana. Una bona estratègia és asseure's amb l'alumne i preguntar-li en què està pensant, què sent, què li preocupa, en quines coses se sent segur i en quines confós. Fer un esquema visual i clar de tot el que l'alumne amb TEA ens explica pot ajudar perquè: a) ens permet establir un pla d'acció; b) l'alumne se sent escoltat; c) ens dona pistes sobre aspectes que anteriorment segurament havíem passat per alt i d) ens facilita la feina alhora d'identificar les principals problemàtiques i per dissenyar com poder afrontar-les. 
• Gestionar l'ansietat: Molts alumnes amb TEA (i sense TEA també, evidentment) es poden sentir sobrepassats per la situació i sovint o bé es queden bloquejats, sense capacitat de reacció, o bé poden arribar a tenir una "rabieta" per tal d'escapar de la situació. És necessari ajudar-los a reduir l'ansietat per tal que puguin actuar de la millor manera possible. Per exemple, adaptant l'aula on es faci l'examen a les necessitats sensorials de l'alumne amb autisme. 

• Els preliminars són importants: els moments previs a l'examen poden ser estressants tant a nivell social com a nivell sensorial. Establir un protocol que minimitzi aquesta exposició pot resultar molt útil. Per exemple, permetre a l'alumne amb TEA que accedeixi uns minuts més tard a l'aula quan tothom ja està callat i assegut al seu lloc. 
• Adaptacions curriculars: Sovint, perquè sigui una prova justa i útil, l'examen hauria d'estar adaptat a les característiques de l'alumnat amb TEA. Així com a un alumne amb ceguera no se li exigiria escriure les respostes a la pissarra, també s'han de tenir en compte les adaptacions curriculars per l'alumnat amb autisme. Algunes adaptacions podrien ser: fer preguntes molt clares sense equívocs, donar temps extra o fer assajos sobre el tipus d'examen que se'ls hi exigirà completar.
• Deixa'l que es recuperi com vulgui: després d'una tasca intensa o complicada, tots necessitem un temps de descans. Assegura't que el teu fill/a tingui un temps de relax fent el que més li vingui de gust després d'haver fet els exàmens. Durant el cap de setmana (o durant l'estiu) redueix les normes al mínim imprescindible, deixa que s'avorreixi: l'avorriment és una eina d'exploració i aprenentatge sovint infravalorada. 
• Per últim, pels estudiants amb TEA que probablement no ho faran bé en els exàmens: oferiu-els-hi tota la confiança i perspectiva que necessitin. Doneu-els-hi suport constant sense esperar que us el demanin. Busqueu el que més els motivi o agrada-hi per examinar-los sobre aquest tema i dotar-los de confiança. Recordeu-els-hi que no aprovar un examen no és la fi del món i que tenen molt més a oferir. A vegades, el nostre sistema educatiu els hi està dient, implícita o explícitament, que fracassaran i és responsabilitat de tots que això no sigui així.

Per qualsevol dubte o pregunta, no dubtis en contactar-me.

Gràcies per la lectura!