AUTISME I PUBERTAT

La majoria de pares senten certa inquietud quan el seu fill o filla entra a la pubertat, una sensació que es multiplica quan el noi o noia té autisme. Evidentment és un tema complex en el que es barregen multitud de factors i cada família ho afronta des de la seva situació particular, les característiques del noi/a i els seus valors i creences.  

Una noia (o noi) amb autisme és, abans que res, una noia (o noi): els canvis d'humor, els canvis corporals, la primera atracció per una altra persona, etc. són totalment normals. El que passa és que les dificultats associades al TEA, especialment les dificultats de comunicació o la poca comprensió de normes socials implícites, fan que tot plegat resulti encara més complicat.

En primer lloc, cal que recordem que la pubertat no és el mateix que l'adolescència. La pubertat fa referencia als canvis físics en el cos que fa que una persona sigui biològicament capaç de tenir fills, és a dir es tracta d'una maduració fisiològica. L'adolescència, per altra banda, és el període de transició emocional i social entre l'infància i la maduresa. Es tracta, doncs, d'una maduració psicològica. 

Els nens amb TEA sovint maduren més lentament que els seus iguals en els aspectes socials, emocionals i de comunicació, però els seus cossos es desenvolupen a una velocitat similar a la dels altres. És a dir, la pubertat arriba per a tots de manera igual, però el noi o noia amb autisme pot estar encara psicològicament a l'infància quan els seus companys estan clarament a l'adolescència. És per això que els nois i noies amb TEA poden tenir respostes peculiars al que està passant als seus cossos i poden necessitar més suport en aquesta època de transició.

Per això és important reforçar la informació, el suport i l'atenció amb els preadolescents amb TEA: pot ser útil pensar en estratègies de reforç que els ajudin a la comprensió del que està passant i a adaptar-se a aquests canvis amb normalitat.

Consells pràctics

• Comença aviat a parlar-ne: És important que els preadolescents amb TEA tinguin una idea clara dels canvis que el seu cos tindrà abans de que aquests comencin. En el cas dels nens, les primeres senyals acostumen a ser cap els 11-12, mentre que en el cas de les nenes sol ser cap els 9-10. 
• Sigues clar i directe: Pensa en què vols explicar-li i fes-ho de manera senzilla, amb passos ordenats i sense matisos. Recorda els possibles conflictes en la literalitat de les frases, per exemple: "sí que t'has de despullar per dutxar-te, però ho has de fer en llocs privats".
• Ensenya-li el que sembla obvi: La majoria de nois i noies aprenen (tot i que sovint amb un bon "cacau mental") dels amics, la família o les xarxes socials. Els nois i noies amb TEA recullen menys informació, la integren de manera més dispersa i no aprenen tan ràpid relacionant la informació inconnexa. No assumeixis que entén certes coses fins que no les hagis comprovat i intenta portar-ho a la pràctica: no us quedeu només amb l'explicació teòrica de la qüestió. 
• Parla amb els professionals: parlar amb el metge, mestre o amb els terapeutes pot ser beneficiós tant pel noi o noia amb autisme com per la família. A més, cal recalcar la importància d'anar tots a una: donar el mateix missatge i seguir la mateix estratègia psicoeducativa tant a classe, i a les sessions terapèutiques com en el context familiar. 
• Genera confiança en el teu fill/a: explica-li que ens ha passat a tots i que et pot fer totes les preguntes que necessiti. Si és un nen o nena poc verbal, ajusta el llenguatge i la quantitat d'informació i utilitza, si cal, ajudes visuals o històries socials. 
• No els sobreprotegeixis: Els nens i nenes amb TEA poden ser més vulnerables per la seva dificultat per interpretar els motius d'altri, pel seu desig de ser acceptats socialment o per les dificultats per informar i comentar les coses que els hi han passat. No parlar amb ells sobre els canvis corporals pot fer que pensin que no té importància o inclús que és alguna cosa vergonyosa o dolenta.
• Ensenya-li a dir "no!": és important que aprenguin els seus drets i que si algú trenca certs límits, han de poder dir "no!" i informar sobre el que hagi passat als adults.
• Ajuda-li a fer amics: Si volem que un adolescent avanci en la seva maduració i tingui bones relacions socials els hem d'ajudar a practicar i millorar en l'àmbit social. En aquest sentit, l'entrenament en habilitats socials els pot ajudar a millorar molt.
• Ajuda'l a comprendre's a ell/a mateix/a: l'autoconeixement és clau per a una millor autoestima. Tots tenim les nostres fortaleses i punts més dèbils i quant més clar els tinguem, amb més facilitat podem millorar. Paral·lelament també necessiten aprendre sobre la seva condició, els reptes que tindran i com poder anar avançant. Poc a poc però amb el pas ferm!

Per més informació o preguntes, no dubtis en contactar-me.

Gràcies per la lectura!