RELACIONS ROMÀNTIQUES EN JOVES AMB AUTISME

Els joves amb síndrome d’Asperger tenen dificultats importants per desenvolupar relacions entre iguals, així com en saber què pot estar pensant o sentint algú altre. Els nens neurotípics ho aprenen de manera natural i han practicat les habilitats de relació amb familiars i amics durant molts anys abans d’aplicar-les de manera apropiada per aconseguir una relació romàntica amb èxit. Els joves amb diagnòstic de síndrome d’Asperger o d’un autisme d’alt funcionament tenen les capacitats de conversa social i de comunicar emocions, especialment afectives, notablement limitades. D'altra banda, en alguns casos poden mostrar sensibilitats extremes a experiències sensorials particulars. Totes aquestes característiques diagnòstiques afectaran les habilitats de relació durant tota la infància i, finalment, poden limitar la capacitat del jove per aconseguir una relació afectiva a llarg termini.

Respectar-se i coneixe's a un mateix és important a l'hora de poder tenir una relació afectiva. En aquest sentit cal tenir en compte: 

• L'autoconeixement pot resultar particularment difícil per a les persones amb síndrome d’Asperger.
• L’autoestima es pot haver vist afectada negativament pel fet de ser rebutjats o ridiculitzats per part dels companys.
• Els adolescents amb síndrome d’Asperger són crèduls i vulnerables a la desinformació sobre les relacions. 

Amor i afecte

Les persones amb un trastorn de l’espectre autista tenen dificultats per comprendre i expressar emocions i sentiments. En aquest sentit, val a dir que l’amor és un sentiment especialment complex. Els nens i adults neurotípics gaudeixen d’expressions d’afecte freqüents i saben expressar aquest afecte per comunicar sentiments recíprocs d'amor. Un jove o un adult amb TEA pot tenir dificultats per mostrar la mateixa freqüència d’expressions d’amor mitjançant actes d’afecte, o per adonar-se quan s’espera una expressió d’afecte en una situació particular. També poden sentir-se desconcertats perquè altres persones semblen "obsessionades" a expressar-se amor. Fins i tot s'arriben a percebre aquestes expressions d’afecte com a experiències aversives. Per exemple, una abraçada es pot percebre com una experiència incòmoda que restringeix el moviment, fent-los sentir aclaparats o incòmodes.

Interessos restringits

Una de les característiques diagnòstiques de la síndrome d’Asperger és el desenvolupament d’un interès especial que és inusual pel que fa al seu focus o intensitat. A l’adolescència i els primers anys d’adult, aquest interès pot ser una persona, fet que es podria interpretar com un típic “amor adolescent", però la intensitat i alguns dels comportaments associats poden donar lloc a acusacions d’assetjament. Els adolescents amb síndrome d’Asperger sovint desitgen entendre i experimentar el món social i relacional dels seus companys, incloses les relacions romàntiques i les experiències sexuals, però pot haver-hi problemes quant a la font d’informació sobre les relacions i la sexualitat. El problema rau en que els adolescents amb autisme solen tenir pocs amics amb els quals puguin discutir i estar informats sobre temes relacionats com els sentiments romàntics o sexuals i els codis de comportament sexual.

Malauradament, els estudis ens revel·len que la font d’informació sobre relacions per part dels adolescents pot ser la pornografia en el cas dels nois i les telenovel·les en el cas de les noies. L'adolescent amb síndrome d’Asperger pot suposar que el que veu en la pornografia proporciona un guió normal de què dir o fer en una cita, però aquest malentès pot comportar l’acusació per conductes sexualment inadequades. Les adolescents amb síndrome d’Asperger poden basar-se en programes de televisió i pel·lícules com a material de partida per aprendre sobre les relacions i no reconèixer que aquestes accions no són retrat precís i acurat de com aconseguir i mantenir una relació a la vida real.

Estratègies per millorar les habilitats socials i de relació

Les persones amb síndrome d’Asperger requeriran orientació en les habilitats de relació des de l'infància, especialment durant l'adolescència i probablement al llarg de la seva vida. En primer lloc, el desenvolupament d’habilitats socials i d'amistat ha de ser una prioritat per als serveis educatius que donin suport a un nen o nena amb síndrome d’Asperger, ja que una major maduresa en aquestes habilitats socials milloraran la seva autoestima, reduiran els probabilitats de ser burlats o assetjats, assentaran les bases de les habilitats de relació d’adults, i fomentaran les habilitats de treball en equip per aconseguir un treball satisfactori.

Els adolescents necessitaran informació precisa sobre l'atracció, les cites i la sexualitat. Afortunadament, actualment tenim programes sobre relacions i sexualitat dissenyats específicament per a adolescents i joves amb síndrome d’Asperger. Aquests programes van des de millorar el coneixement sobre conductes que s'esperen i que no s'esperen en les cites fins a aprendre maneres de detectar les senyals socials de flirteig.

Se'ls ha de motivar i donar oportunitats per fer i conèixer nous amics. En aquest sentit, algunes idees:

• Unir-se a un grup associat a l'interès restringit, com assistir a partides grupals de jocs de cartes o de rol, o per exemple unir-se a un grup de protecció animal si l'interès restringit son els animals.
• També es poden presentar oportunitats per fer amics en activitats comunitàries com ara en corals o en activitats de teatre o de dansa.
• Les Associacions de Síndrome d’Asperger que existeixen al llarg del territori ofereixen grups de suport per a adolescents i joves, així com a les seves famílies. Aquests grups també poden ser una oportunitat per desenvolupar relacions entre els membres del grup.

D'altra banda, alguns joves amb autisme utilitzen internet i aplicacions de cites per conèixer gent, però aquest mètode d’introducció no és el més recomanat i el jove amb síndrome d’Asperger ha de ser conscient dels riscos associats a l’ús d’aquesta estratègia.

Per últim, assenyalar que alguns adults amb síndrome d’Asperger decideixen no buscar una relació íntima per motius perfectament legítims quan es tenen en compte les característiques dels trastorns de l'espectre autista. Alguns afirmen que estar enamorat/da i tenir interessos restringits són pràcticament el mateix sentiment. No tenir una relació pot ser una opció positiva per a alguns adults amb síndrome d'Asperger o autisme d'alt funcionament que gaudeixen en centrar-se en els seus interessos restringits, com per exemple les matemàtiques o una exitosa carrera en tecnologia de la informació. No es deixen endur per la creença cultural que el matrimoni o una relació a llarg termini és l’única manera d’aconseguir la felicitat.

Si teniu qualsevol dubte o comentari, no dubteu en contactar-me.

Gràcies per la lectura!