LA TRANSICIÓ DELS JOVES AMB AUTISME AL MÓN ADULT

La transició al món adult per part dels joves amb trastorns de l'espectre autista és una de les grans preocupacions per a la majoria de pares. El vostre suport i els recursos i estratègies que podeu oferir als vostres fills són vitals en aquesta transició tant important. 

Consells

Ajudeu als vostres fills a formar relacions socials

És molt important ensenyar de manera explícita als joves amb TEA un seguit de qüestions socials que la majoria aprenem de manera implícita. Com a pares podeu ajudar a reforçar ensenyaments tals com:

• Com transmetre el vostre punt de vista per assegurar-vos de que us han entès.
• Quan acceptar les crítiques sense perdre la confiança.
• Com iniciar i mantenir una conversa.
• Com respondre a temes polítics, religiosos i sensibles.
• Com donar sentit a les indicacions visuals i al llenguatge corporal i actuar en conseqüència.
• Maneres de mantenir el contacte i formar i fomentar les relacions mitjançant l’ús de la comunicació verbal, la comunicació escrita i la comunicació de sentiments.

D’altra banda, els joves amb TEA poden destacar notablement en àrees concretes. Com a pares, és tant important fomentar i incentivar aquestes habilitats, com ajudar-los a trobar un equilibri i a desenvolupar les habilitats socials necessàries per relacionar-se amb el seu grup d’iguals.

Establir expectatives ha de ser un procés que s'avaluï periòdicament, contrastant el rendiment del vostre fill en comparació amb els resultats obtinguts. Aquí teniu algunes preguntes que us podeu fer:

• Té el meu fill les capacitats necessàries per complir les meves expectatives en el termini estipulat? Són raonables les meves expectatives?
• Quina és l’opinió del meu fill sobre les expectatives que he establert? He entès la seva opinió i l’he incorporat al meu pensament?
• El meu fill està feliç fent la tasca o és reticent? Què el motiva?
• Entén el meu fill el propòsit de l’expectativa que he establert? Creu en els objectius, igual que jo?
• És possible arribar a un consens en cas de diferència d’opinions?

Totes aquestes preguntes us ajudaran a avaluar la naturalesa de les vostres expectatives i a proporcionar informació suficient per a una reflexió posterior. Abans d’iniciar el procés de transició, és important avaluar si seria prudent avançar en els vostres objectius actuals o tornar-los a redactar i redissenyar les vostres expectatives.

Superar les pròpies pors

Tot i que un trastorn de l'espectre autista ho complica tot molt, no hauria d’interferir amb la possibilitat de realitzar tasques diàries com anar a comprar, reunir-se amb els amics o viatjar en transport públic.

Comprendre les habilitats úniques del vostre fill o filla mitjançant un enfocament sense judici us ajudarà a pensar les estratègies adequades que poden beneficiar-los més. Per a la majoria dels pares, treballar en tot aquest procés de transició pot resultar ser un repte si no s’hi estipula un temps concret i acotat. De vegades, els joves amb autisme poden començar a mostrar resultats més tard que abans, però sempre ho faran si se'ls hi dóna el temps i suport que requereixen. L’atenció plena, la tolerància i la persistència tindran, a la llarga, impactes positius en el vostre fill o filla. Tot plegat millorarà el seu nivell de confiança i la creença en les pròpies habilitats augmentarà: aquests són factors clau per entrar amb seguretat al món adult.

Dificultats associades

És important ajudar al fill o filla amb TEA a tractar qüestions relacionades amb la seva condició. És important, per exemple, gestionar les condicions comòrbides associades al TEA. El jove amb TEA pot estar afectat per diverses comorbiditats psiquiàtriques com l’ansietat i la depressió. Els pares poden ajudar a formular estratègies per gestionar les condicions associades de manera efectiva, de manera que no es converteixin en obstacles per a la vida social. També podeu ajudar en el compliment de la medicació o donar suport en les visites mèdiques a més de dissenyar plans de contingència per a situacions de crisis. D'altra banda, un dels aspectes més importants per afavorir una interacció social saludable és limitar l’exposició als aparells electrònics. Establir límits saludables pot ajudar considerablement durant la transició i més enllà, ja que la vostra planificació prèvia li donarà més estructura i fomentarà el pensament creatiu.

Per últim, intenteu fer aquesta transició amb la mentalitat adequada i amb una actitud positiva. La transició a l'edat adulta és un procés que ha de passar qualsevol jove. L’única diferència és que, en el cas que ens ocupa, és recomanable tenir un plànol que ens guii amb una mica més de certesa. A mesura que el vostre fill o filla comenci a apropiar-se dels objectius establerts per l'estratègia que hagueu suggerit, gaudireu treballant-los junts. Rebreu més motivació en el camí, ja que el vostre fill us conduirà a la seva pròpia transició amb èxit cap a una percepció d’independència que definiu junts.

Per més informació o preguntes, no dubtis en contactar-me.

Gràcies per la lectura!