LA DEPRESSIÓ ES MANIFESTA DE MANERA DIFERENT EN ADULTS AMB AUTISME?

La majoria dels signes clínics de la depressió en una persona amb Asperger són els mateixos que esperaríem trobar en persones neurotípiques, però l'experiència clínica ens mostra que hi ha factors que son específics de les persones amb autisme:

Posar-se una màscara

Les dones (i alguns homes) que tenen Asperger es "posen una màscara" per amagar les seves emocions i el seu jo real per por a sentir-se rebutjades. Camuflar les emocions és una manera intel·ligent i constructiva d'adaptar-se a la resta, però es tracta d'una solució a curt termini amb conseqüències nefastes per a la persona amb Asperger. Pot crear una sensació crònica d'alienació, solitud i sentiments de decepció personal que acaben contribuint de manera significativa a la depressió.

Canvis en l'interès restringit

L'interès restringit (o especial) de les persones amb Asperger s'associa habitualment amb plaer i amb l'adquisició de coneixement d'un tema intel·lectualment estimulant. Tot i això, quan la persona amb Asperger es deprimeix, aquest interès restringit pot esdevenir inconvenient o malsà: es poden començar a preocupar (i obsessionar) amb aspectes relacionats, per exemple, amb la mort.

Aquest nou interès restringit malsà pot ser una crida d'ajuda i un intent per part de la persona amb Asperger de comprendre la seva tristesa sense haver de parlar-ne amb altra gent, accions que requeririen l'habilitat de fer insight i de posar en paraules els seus propis sentiments amb altres persones. Familiars, parella, amics o professionals han d'estar al cas d'aquests canvis d'interès i reconèixer un canvi estat d'ànim que està sent expressat de manera inadequada.

Un altre signe de depressió en les persones amb Asperger és la pèrdua d'entusiasme pel que era el seu interès restringit. Els temes que una vegada havien sigut la seva passió, animant la conversa i creant-li plaer i relaxació, han perdut valor. Els seus temes preferits (aviació, números, egiptologia, insectes, etc.) ja no tenen el poder d'actuar com a antidepressius. Quan aquest canvi succeeix (i sovint de forma abrupta) cal que les persones del seu voltant estiguin alerta.

Alexitimia 

L'alexitimia es caracteritza per la incapacitat o dificultat d'identificar i descriure les pròpies emocions i acostuma a observar-se en persones amb Asperger. "No sé perquè necessiteu tantes paraules per a tantes emocions! Jo tinc dues emocions: "bé" i "malament"", és una afirmació que una persona amb Asperger pot fer fàcilment. I això ens porta a preguntar: tot i que només tingui dues paraules per descriure les seves emocions, segueix sentint l'ampli espectre d'emocions que sentim la resta? Evidentment que sí. Una emoció té quatre parts: el pensament, el comportament, la fisiologia i l'experiència subjectiva de l'emoció. Les persones amb alexitimia presenten dificultats amb l'"etiquetatge" de les emocions, com si fossin incapaços de fer hashtags del que senten. Tot i això, seguiran experimentant el pensament, comportament i fisiologia d'aquesta emoció però mostraran dificultats per a comunicar-la.

Tot plegat és significatiu perquè les persones amb Asperger poden mostrar patrons de pensament, comportamentals i fisiològics de depressió sense ser capaços d'expressar-ho.

La ira com a expressió de depressió

Persones de diferents edats amb autisme han descrit nombroses vegades l'ús de la ira com a mecanisme efectiu per aconseguir estar sols o perquè els deixin en pau. Quan algú expressa tristesa, per exemple plorant, el que acostuma a rebre és atenció, en forma d'abraçades o mostres de suport semblants. Les persones amb Asperger poden aprendre ràpidament ("com m'ha d'ajudar que una persona invadeixi el meu espai personal i m'abraci?") a no plorar, substituint-ho per crits o agressivitat, aconseguint que els deixin en pau. S'acostumen a sentir més segurs i millors quan estan sols, buscant aquest temps sense interrupcions per poder processar amb calma les seves emocions.

Així doncs, si bé relacionem la depressió amb signes com l'auto-culpabilitat o l'apatia, també es pot acabar expressant en forma d'agitació i agressivitat envers els altres i el món. Aquesta manifestació es coneix amb el terme de "depressió agitada exterioritzada": la persona és percebuda com a violenta quan en realitat l'emoció subjacent és la depressió. D'altra banda, cal tenir en compte que la persona amb Asperger probablement no tingui eines comunicatives suficients per poder expressar les seves emocions i, quan ho fa, aquestes ja són tant extremes que l'agressivitat és una de les poques maneres que troben per a gestionar-les.

Supressió de les emocions

Estudis recents ens mostren que molts adults amb Asperger tendeixen a "suprimir" les seves emocions més intenses, enlloc de buscar suport o posar el problema en perspectiva. Intentar "suprimir" les emocions doloroses pot amagar els símptomes d'una depressió deixant a aquestes persones fora del radar, de manera que es queden sense la ajuda que segurament necessiten. Desafortunadament, aquest intent de "suprimir" les emocions negatives no fa que marxin, al contrari: s'acaben intensificant, cronificant l'episodi depressiu. 

Discinèsia emocional

La considerable dificultat que algunes persones amb autisme tenen per expressar emocions complexes o subtils en la seva cara, cos o to de veu és conegut com a discinèsia emocional. No guarda relació amb la supressió o camuflatge de les emocions, sinó amb una desconnexió cos/ment que resulta en unes de les característiques més típicament observades en persones amb Asperger: poca expressió facial, llenguatge corporal limitat i veu monòtona.

D'aquesta manera, la persona amb Asperger pot no semblar depressiva, quedant-se sense l'ajuda que necessita i fent que aquesta depressió i un sentiment d'alienació vagi guanyant terreny mica en mica. Desafortunadament, encara existeix en la nostra societat el mite de que les persones amb autisme no tenen sentiments arran d'aquesta poca expressió facial i corporal. 

Aquests són alguns dels factors que tenim en compte a l'hora d'iniciar un procés terapèutic on els motius de consulta poden ser l'apatia, la tristesa i, en definitiva, "no tenir ganes de fer res". 

Si teniu qualsevol pregunta o comentari, no dubteu en contactar-me.

Gràcies per la lectura!

Bibliografia

1. Johnny L. Matson, Lindsey W. Williams. Depression and mood disorders among persons with Autism Spectrum Disorders. Research in Developmental Disabilities. September 2014
2. Tony Attwood, Michelle Garnett. Exploring depression and beating the blues. Jessica Kingsley Publishers, 2016