FENGSHUI I AUTISME

El Fengshui, tècnica xinesa mil·lenària d'origen taoista, ens diu que, situant els elements del nostre entorn de manera harmònica, podem millorar el nostre benestar. Poder donar sentit al que passa o passarà, al que ens rodeja o al que se'ns demana que fem, és el que ens permet adaptar-nos i ens ajuda a poder viure en pau i harmonia. 

Les persones amb autisme mostren dificultats per integrar informacions noves, així com per incorporar-les i relacionar-les amb altres coneixements. També solen centrar la seva atenció en detalls poc significatius i anecdòtics obviant els aspectes més rellevants. Els hi costa la generalització dels aprenentatges i solen ser molt concrets i literals amb tot el que fa referència a processos d'abstracció (des del llenguatge pragmàtic a la comprensió de la comunicació no verbal); és a dir, per inferir el que és implícit o subtil, no explícitament obvi.

Aquesta idiosincràsia i un entorn sense sentit i caòtic dona lloc, naturalment, a problemes de conducta, ansietat, comportaments desregulats o a l'augment de rituals i rutines. No comprendre el món que ens rodeja condueix a la frustració, confusió, l'estrès i la por. És per això que, si aconseguim crear un ambient Fengshui al voltant de la persona amb autisme, els efectes seran molt positius: s'incrementarà la seva motivació i les seves habilitats per aprendre, es millorarà la seva autonomia, es podrà adaptar millor a situacions diferents i es reduirà l'ansietat i l'estrès així com els problemes disruptius. 

Com podem crear un ambient Fengshui per les persones amb TEA?

El primer que hem de fer per crear un ambient Fengshui per les persones amb TEA és ser empàtics: posar-nos en el seu lloc i entendre el caos que significa per a ells el fet d'adaptar-se a un entorn impredictible, abstracte, eminentment verbal i sensorialment complex com és el nostre.

Hem d'adaptar l'entorn, les tasques, els estímuls, la metodologia d'aprenentatge, el mobiliari, l'espai, el temps...a una ment que funciona d'una altra manera. Aquestes són algunes de les adaptacions més recomanables:

1. Organitzar i estructurar l'espai: és important donar significat als espais, clarificant què s'espera de la persona amb autisme en cada lloc de manera visual. Tot i que a vegades ens costi d'entendre, els nens i nenes amb TEA no saben de manera intuïtiva el que s'espera d'ells en cada lloc. Per tant, ho hem d'ensenyar de manera explícita i intencionada. Pot resultar útil separar els espais amb tires adhesives de colors, marcar el mobiliari amb pictogrames o qualsevol altre recurs que serveixi per diferenciar els espais segons la seva funció.
2. Organitzar i estructurar el temps: el temps ha de ser concret i visual, adaptat a cada cas. El temps no es diu, es veu: per tant, mirem d'utilitzar rellotges digitals, de sorra o qualsevol altre recurs que ens permeti "veure" el temps. 
3. Respectar el pensament visual: si bé no totes les persones amb autisme són pensadors visuals, sí que és aconsellable acompanyar la informació verbal (que resulta abstracta i "desapareix" amb facilitat) amb gestos o imatges que impliquin un menor nivell d'abstracció i "duren" més en el temps.

4. Evitar la sobrecarrega cognitiva: és molt important tenir un bon coneixement de la persona amb qui estem parlant o tractant. Partint d'aquest coneixement profund, cal tenir en compte: evitar tasques complicades quan la persona estigui cansada; eliminar demandes innecessàries; no donar per fet que sap de què estem parlant, vincular la informació nova amb el coneixement previ; i evidentment establir nivells de dificultat apropiats i simplificar la demanda si és necessari per tal de garantir l'èxit de l'aprenentatge.
5. Crear un entorn el més predictible possible. Preparar els canvis i transicions, augmentant la flexibilitat: que l'entorn resulti el més predictible possible és clau pel benestar emocional de les persones amb autisme (i de fet, de tothom). Per tal d'aconseguir-ho, cal establir rutines funcionals i predictibles. Per exemple, utilitzant agendes o horaris visuals que ajudin a poder anticipar i preveure el què passarà.
6. Respectar les particularitats sensorials: és aconsellable tenir a mà una "zona de confort" en el qual es puguin sentir lliures per estar sols, balancejar-se o dedicar-se a les seves activitats preferides. Un espai al que saben que poden acudir si les coses no van bé, si es detecta cansament o necessiten recuperar-se de crisis d'ansietat o sobreestimulació.

En definitiva, hem de fer un esforç no per canviar-los a ells, sinó per adaptar-nos nosaltres a la seva manera de pensar i fer i, entre tots plegats, crear aquest món Fengshui també per a les persones amb autisme.

Per qualsevol pregunta o comentari, pots contactar-me.

Gràcies per la lectura!

Bibliografia

1. Isabel Paula. La ansiedad en el autismo. Comprendrela y tratarla. Alianza Editorial, 2015
2. Gary Mesibov y Marie Howley. El acceso al currículo por alumnos con trastornos del espectro del autismo: uso del programa TEACCH para favorecer la inclusión. Autismo Ávila, 2008