ELLES ES CAMUFLEN MILLOR

Les investigacions ens diuen que la prevalença de TEA és de 4 homes per cada dona diagnosticada. Tot i això, encara hi ha molt de desconeixement en el perquè d'aquesta diferència i una de les qüestions clau podria ser el camuflatge social.

Què és el camuflatge social?

El camuflatge social és el conjunt d'estratègies que s'utilitzen per amagar i compensar les característiques típiques de l'autisme durant les interaccions socials.

Els comportaments més comuns de camuflatge social inclouen aprendre a fer contacte visual, fer un esforç (sovint esgotador per part de les persones amb TEA) per comunicar-se o suprimir les ganes de fer estereotípies (moviments com balancejar-se o moure les mans que els hi resulten reconfortants).

No hem d'oblidar, però, que les raons i causa d'aquest camuflatge són preocupants: les persones amb TEA ho fan perquè s'hi senten obligades i no com a una lliure elecció. Sovint usen aquest camuflatge per evitar el bullying i per ser més acceptades per la resta.

Com són les nenes i dones amb TEA?

Les dones en TEA poden presentar una simptomatologia lleugerament diferent a la dels homes amb TEA, sobretot en els casos sense discapacitat intel·lectual o del llenguatge.

Les nenes poden tenir menys interessos restringits que els nens durant l'infància. A més, els temes dels interessos restringits difereixen molt dels que tenen els nens. Si bé en el cas dels nens els interessos solen girar al voltant d'objectes inanimats, en el cas de les nenes els interessos solen estar relacionats amb persones o animals.

D'altra banda, les nenes tendeixen a tenir un joc simbòlic i imaginatiu en edats més primerenques i el seu discurs pot contenir més paraules relacionades amb emocions en comparació als nens.

Per últim, les investigacions apunten a que les noies amb TEA tenen un risc molt alt de trastorns de tipus internalitzant (ansietat, depressió, trastorns de la conducta alimentària) en comparació amb els nois amb TEA, que solen mostrar trastorns externalitzants com irritabilitat o hiperactivitat.

Implicacions en el diagnòstic i tractament

Una altra diferència que s'ha observat entre les dones i els homes amb TEA és que elles solen tenir més consciència i desig d'interacció social amb una propensió molt més elevada a imitar als altres.

Aquest desig sumat al camuflatge social dona lloc a un diagnòstic tardà que ens impossibilita d'una intervenció primerenca, tant necessària en els trastorns de l'espectre autista.

Per a moltes nenes i noies, els seus trets autistes no estan sent detectats o reconeguts de la mateixa manera que es fa amb els seus companys de classe. Això és degut a que s'està intentant encaixar el seu diagnòstic utilitzant les mateixes directrius que utilitzem per diagnosticar als nois tot i que la seva presentació simptomàtica pot ser lleugerament diferent.

En definitiva, cal que tinguem en compte el camuflatge social a l'hora del diagnòstic i també canviar la perspectiva sobre què és l'autisme i com es manifesta.

A consulta cada cop atenc a més noies amb TEA, per qualsevol pregunta no dubteu a contactar-me.

Gràcies per la lectura!

Bibliografia

Green RM, Travers AM, Howe Y, McDougle CJ. Women and Autism Spectrum Disorder: Diagnosis and Implications for Treatment of Adolescents and Adults. Curr Psychiatry Rep. 2019;21:22.

Hull L, Lai MC, Baron-Cohen S, Allison C, Smith P, Petrides KV, Mandy W (2019) Gender differences in self-reported camouflaging in autistic and non-autistic adults.